Encara que al 2004 va
entrar a formar part de la Unió Europea i el 2007 van agafar l’euro com a
moneda, Eslovènia, manté la seva forma de viure, tenint una gent molt
hospitalària i molt natural, que segueix les seves llegendes i tradicions.
 |
| Un grup com si fos una família. |
Ja hem tornat d’aquest
petit país, situat al centre d’Europa, amb una extensió d’una mica més de 20
mil quilometres quadrats dels quals el 60% són boscos i una població de 2
milions.
Ens vam trobar amb Maia
la nostra guia acompanyant i Urska, la conductora del mini bus.
Ljubljana, és la capital
del país. No és gaire gran, els seus punts de visita estan molt junts...
Castell, els 3 ponts, el pont dels cadenats, el pont del Drac (símbol de la
ciutat), la Catedral, l’església de l’Anunciació, els edificis barrocs, el
mercat, gran Parc Tívoli...
 |
| Llegendes i Tradicions Eslovenes. |
Al vespre vam fer un
volt per veure l’ambient que tenen les terrasses a les dues vores del riu on la
gent estava sopant o prenent algun beguda, parlant per ells, sense crits, ni
sorolls...
En el Castell, veiem
unes llibreries a sota dels arbres i a la seva ombra, la gent asseguda a sobra
de gandules o a la herba, llegint o escoltant cançons suaus. També a la ermita
Sant Jordi, on veiem representada la llegenda en un fresc amb Sant Jordi com
mata al Drac.
Vam visitar les Coves dePostojna, són com altres que hem pogut visitar: amb les seves estalactites i
estalagmites, però el que l’hi dona la fama per figurar en el llistat de
Patrimoni de la Humanitat... són els 21 quilometres de galeries i que per
arribar a la zona més important situat a 3700 metres, es fa amb un trenet.
 |
| Castell de Predjama |
Dins d’aquestes coves,
es troben uns amfibis anomenats Olms, que estan adaptats a la foscor de les
cavernes. D’aparença una petita serp d’uns 30 cm de longitud, amb un tronc
cilíndric de color blanquinós, amb unes extremitats petites i poc
desenvolupades. Respira a traves de brànquies vermelles i amb ulls no
funcionals.
Desprès vam anar a
veure el Castell Medieval de Predjama, construït dins de la boca d'una cova en
una ubicació espectacular, davant d'un precipici de 123 metres. Aquí
expliquen la llegenda de l’Erasme de Predjama, més o menys un altre Robin Hood,
però a la eslovena.
L’endemà vam anar a
veure les pastures més grans d’Europa, es tracta de Velika Planina. Vam agafar
un telecabina i continuar amb un telecadira. L’excursió es tracta de caminar
per la muntanya veient les vaques per arribar a un poble de pastors, amb les
seves típiques cases. Vam visitar una casa museu i tastar el bon formatge fets
per ells.
Al començar a sortir la
boira, vam tornar al telecadira i ens vam dirigir a Kamnik, bonica ciutat amb
les cases d’una sola planta. Vam tenir la sort de poder assistir a la festa
local.
 |
| Pletna |
Al dia següent, vam anar
al llac de Bled, un paratge increïble format per les muntanyes, i dominat per
un castell. Dins del llac es troba una illa, on la llegenda comenta que els
habitants adoraven a la deessa de l’amor i la fertilitat, Ziva. En
aquesta illa es troba l’església de Maria Assumpció, que va ser un important
centre de peregrinació a l’edat mitjana. Per arribar vam agafar les ”pletnes”,
barquetes típiques eslovenes on el barquer va remant.
A la tornada el remer
ens deixa a peus del Palau de Tito, ara convertit en un luxós hotel. Continuem
el itinerari anant al Castell, situat sobre una roca, des d’on es té una
magnifica panoràmica del llac amb les barquetes que van a la illa.
Un cop a dins, un monjo
ens ensenya a embotellar el vi, posar el suro, lacrar-ho i previ pagament dona
un certificat de garantia... Al costat hi ha un taller de forja i al pis de
sota es troba una reconstrucció de la Impremta de Guttemberg, on veiem el seu
funcionament i es pot gravar el nom i adquirir-ho com a record.
Desprès de dinar,
continuem cap al Parc Nacional de Triglav, situat als Alps Julians. El parc
porta el nom del cim més alt d'Eslovènia, 2864 metres, i símbol nacional. Vam
arribar al llac glacial Bohinj el més gran a Eslovènia. Degut a la tempesta,
només ens vam poder mullar-nos els peus.
L’endemà vam tornar al
Alps Julians del Parc Nacional de Triglav, però al centre més important
d’esports d’hivern Kranjska Gora. Fem una parada al seu llac, per estirar les
cames abans d’agafar l’estreta i serpentejant carretera, que arriba
al Pas de Vrsic. En mig cami, es troba una capella de fusta, feta pels
presoners de guerra russos durant la Primera Guerra Mundial, commemorant els
seus companys morts en un allau. Finalment arribem al Pas de Vrsic amb una altitud
de 1620 metres amb una magnifica panoràmica.
Seguim la carretera que
ens durà cap a Bovec, passant a vora del Riu Soca, de 136 km de llarg que
descendeix cap al mar Adriàtic. A mig cami, fem una parada a un pont de fusta
per gaudir de l’impressionant pas del riu, amb el seu color verd-blau típic a
través d’una gola estreta.
A l’arribar a Bovec,
dinem. Desprès visitem una casa d’un formatger, on comprem el formatges de les
seves 300 ovelles. Seguim camí i arribem a la ciutat de Kobarid, zona
fronterera de la Primera Guerra Mundial, on es barallaven, patien i morien
homes de diferents nacions i part del grup vam visitar el Museu de la seva
Batalla.
El dia següent, vam anar
a la Península d’Istria Eslovena, parant a Koper, la ciutat més important de la
costa. Caminarem pels seus carrers i veurem construccions romàniques, gòtiques
renaixentistes i barroques. La bonica plaça de Tito amb la Catedral, la Lògia i
el Palau de Praet.
 |
| Piran |
Seguim fins a Piran amb
la seva muralla, és el monument cultural urbà millor conservat de la Istria Eslovena. Els més valents van fer un bany a l’Adriàtic.
Després del dinar, vam
anar a les Salines de Secovlje, per veure el procés de fabricació de sal, que
es desenvolupa de manera tradicional, amb 700 anys d'antiguitat. Ens ensenyen
com separen el fang de l’aigua salada, per tal que la sal sigui
blanca. Per no trencar la base, les sabates que porten i com recullen la flor
de la sal i desprès com les posen a una vagoneta. És molt curiós.
Claudi
Viatges Fent Camí
