dilluns, 22 d’agost de 2016

Eslovènia en petit comité

Encara que al 2004 va entrar a formar part de la Unió Europea i el 2007 van agafar l’euro com a moneda, Eslovènia, manté la seva forma de viure, tenint una gent molt hospitalària i molt natural, que segueix les seves llegendes i tradicions.

Un grup com si fos una família. 
Ja hem tornat d’aquest petit país, situat al centre d’Europa, amb una extensió d’una mica més de 20 mil quilometres quadrats dels quals el 60% són boscos i una població de 2 milions. 

Ens vam trobar amb Maia la nostra guia acompanyant i Urska, la conductora del mini bus.

Ljubljana, és la capital del país. No és gaire gran, els seus punts de visita estan molt junts... Castell, els 3 ponts, el pont dels cadenats, el pont del Drac (símbol de la ciutat), la Catedral, l’església de l’Anunciació, els edificis barrocs, el mercat, gran Parc Tívoli...

Llegendes i Tradicions Eslovenes.
Al vespre vam fer un volt per veure l’ambient que tenen les terrasses a les dues vores del riu on la gent estava sopant o prenent algun beguda, parlant per ells, sense crits, ni sorolls...

En el Castell, veiem unes llibreries a sota dels arbres i a la seva ombra, la gent asseguda a sobra de gandules o a la herba, llegint o escoltant cançons suaus. També a la ermita Sant Jordi, on veiem representada la llegenda en un fresc amb Sant Jordi com mata al Drac.


Vam visitar les Coves dePostojna, són com altres que hem pogut visitar: amb les seves estalactites i estalagmites, però el que l’hi dona la fama per figurar en el llistat de Patrimoni de la Humanitat... són els 21 quilometres de galeries i que per arribar a la zona més important situat a 3700 metres, es fa amb un trenet.  


Castell de Predjama
Dins d’aquestes coves, es troben uns amfibis anomenats Olms, que estan adaptats a la foscor de les cavernes. D’aparença una petita serp d’uns 30 cm de longitud, amb un tronc cilíndric de color blanquinós, amb unes extremitats petites i poc desenvolupades. Respira a traves de brànquies vermelles i amb ulls no funcionals.

Desprès vam anar a veure el Castell Medieval de Predjama, construït dins de la boca d'una cova  en una ubicació espectacular, davant d'un precipici de 123 metres.  Aquí expliquen la llegenda de l’Erasme de Predjama, més o menys un altre Robin Hood, però a la eslovena.

L’endemà vam anar a veure les pastures més grans d’Europa, es tracta de Velika Planina. Vam agafar un telecabina i continuar amb un telecadira. L’excursió es tracta de caminar per la muntanya veient les vaques per arribar a un poble de pastors, amb les seves típiques cases. Vam visitar una casa museu i tastar el bon formatge fets per ells.

 

 Al començar a sortir la boira, vam tornar al telecadira i ens vam dirigir a Kamnik, bonica ciutat amb les cases d’una sola planta. Vam tenir la sort de poder assistir a la festa local.

Pletna
Al dia següent, vam anar al llac de Bled, un paratge increïble format per les muntanyes, i dominat per un castell. Dins del llac es troba una illa, on la llegenda comenta que els habitants adoraven a la deessa de l’amor i la fertilitat, Ziva.  En aquesta illa es troba l’església de Maria Assumpció, que va ser un important centre de peregrinació a l’edat mitjana. Per arribar vam agafar les ”pletnes”, barquetes típiques eslovenes on el barquer va remant.  

A la tornada el remer ens deixa a peus del Palau de Tito, ara convertit en un luxós hotel. Continuem el itinerari anant al Castell, situat sobre una roca, des d’on es té una magnifica panoràmica del llac amb les barquetes que van a la illa.



Un cop a dins, un monjo ens ensenya a embotellar el vi, posar el suro, lacrar-ho i previ pagament dona un certificat de garantia... Al costat hi ha un taller de forja i al pis de sota es troba una reconstrucció de la Impremta de Guttemberg, on veiem el seu funcionament i es pot gravar el nom i adquirir-ho com a record.

Desprès de dinar, continuem cap al Parc Nacional de Triglav, situat als Alps Julians. El parc porta el nom del cim més alt d'Eslovènia, 2864 metres, i símbol nacional.  Vam arribar al llac glacial Bohinj el més gran a Eslovènia. Degut a la tempesta, només ens vam poder mullar-nos els peus.

L’endemà vam tornar al Alps Julians del Parc Nacional de Triglav, però al centre més important d’esports d’hivern Kranjska Gora. Fem una parada al seu llac, per estirar les cames abans d’agafar l’estreta i serpentejant  carretera, que arriba al Pas de Vrsic. En mig cami, es troba una capella de fusta, feta pels presoners de guerra russos durant la Primera Guerra Mundial, commemorant els seus companys morts en un allau. Finalment arribem al Pas de Vrsic amb una altitud de 1620 metres amb una magnifica panoràmica.

Seguim la carretera que ens durà cap a Bovec, passant a vora del Riu Soca, de 136 km de llarg que descendeix cap al mar Adriàtic. A mig cami, fem una parada a un pont de fusta per gaudir de l’impressionant pas del riu, amb el seu color verd-blau típic a través d’una gola estreta.




A l’arribar a Bovec, dinem. Desprès visitem una casa d’un formatger, on comprem el formatges de les seves 300 ovelles. Seguim camí i arribem a la ciutat de Kobarid, zona fronterera de la Primera Guerra Mundial, on es barallaven, patien i morien homes de diferents nacions i part del grup vam visitar el Museu de la seva Batalla.

El dia següent, vam anar a la Península d’Istria Eslovena, parant a Koper, la ciutat més important de la costa. Caminarem pels seus carrers i veurem construccions romàniques, gòtiques renaixentistes i barroques. La bonica plaça de Tito amb la Catedral, la Lògia i el Palau de Praet.

Piran 
Seguim fins a Piran amb la seva muralla, és el monument cultural urbà millor conservat de la Istria Eslovena. Els més valents van fer un bany a l’Adriàtic.

Després del dinar, vam anar a les Salines de Secovlje, per veure el procés de fabricació de sal, que es desenvolupa de manera tradicional, amb 700 anys d'antiguitat. Ens ensenyen com separen el fang de l’aigua salada,  per tal que la sal sigui blanca. Per no trencar la base, les sabates que porten i com recullen la flor de la sal i desprès com les posen a una vagoneta. És molt curiós.


Claudi
Viatges Fent Camí

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada