dimarts, 20 de setembre de 2016

Escapada a la Toscana i Liguria

Des de el dijous fins aquest diumenge hem fet l’escapada a Cinque Terre amb un grupet tancat.

Torre Inclinada de Pisa 
Els dies ens van sortir nuvolosos i de tant en tant anava caient xàfecs. Afortunadament quan ho feia o bé estàvem en el transport, en un restaurant o a la nit a l’hotel.  Llàstima de sol, doncs el lloc és impressionant, hauria sigut encara millor.


Degut a les pluges, vam anar a Pisa, encara que tots havíem estat, per veure la Piazza dei Miracole, on es troben la famosa Torre inclinada, el Baptisteri, el Duomo i el Camposanto.  Comentar que la cúpula del Duomo està amb bastides. Vam dinar  i desprès vam anar a Lucca.




Va sortir un ratet el sol i ens va donar temps a poder veure, la plaça de l’Amfiteatre, la Catedral, la Casa Natal de Puccini, i caminar pels nets carrerons. A hora que es feia fosc vam anar a l’hotel.


L'Amfiteatre de Lucca

L’endemà volíem anar a Monterosso i Vernazza, però com la predicció del temps indicava tormentes, vam anar als altres 3 pobles: Corniglia, Manarola i Riomaggiore.

Plaça de Corniglia
Corniglia, és la més rural de totes elles. Està situada sobre un promontori on ambdues parts es troben vinyes i oliveres i no té accés al mar. S’accedeix amb el tren i de l’estació fins a la plaça hi ha 377 esglaons, amb una bona vista de l’altre poble Manarola i el mar. Un cop a la plaça a la dreta surt uns esglaons que et porten a l’església i una mica més les hortes i la sortida del poble. A l’altre costat veiem un carreró ple de comerços que arriben a una bonica placeta, on es troba la Parròquia.




Vista panoràmica de Manarola

Seguim fins a Manarola, accedim amb tren, i ens trobem una gran bellesa fetes per tantes casetes de colors enclavades en un promontori. La seva atracció és voltar pels seus agradables carrerons i anar pel sender coster des d’on es pot fer la millor fotografia. Aquí vam dinar en un restaurant davant del port, pensàvem que el preu seria car, pel lloc, pel tipus de restaurant, pel que vam demanar... i va ser una agradable sorpresa.



Capvespre a Riomaggiore

Desprès, cam seguir fins a Riomaggiore, potser el poble amb més encant de tots ells. Les acolorides cases van des del coquetó i petit embarcador fins a la muntanya. Des de l’embarcador surt un sender que et porta fins a una platja de roques. Vam poder el capvespre amb núvols.  Desprès vam caminar pels carrerons, veient l’església i capelles, el castell des d’on obtenim una bona panoràmica.





Monterosso al Mare 
L’endemà volíem sortir amb el vaixell però les inclemències del mar ens ho van impedir. Una altre vegada agafem el tren cap a Monterosso. Arribem a l’estació i ens trobem al poble més turístic de la Cinque Terre. Davant de l’estació es troba a la zona moderna, plena d’hotels degut a tenir la única platja ben preparada... de sorra, totes les altres son de roques i pedres.  Caminant pel sender de la costa, arribem a la Torre Aurora que fa de frontera a la zona vella, amb els típics carrerons i acolorides cases, però el poble no és tan empinat com els altres.  Té l’església i un oratori molt ben conservats.

Dinem i continuem tenint agradable sorpresa dels preus dels àpats. Sortim amb tren al darrer poble Vernazza. 

Frontal de Vernazza

Vernazza conserva l’aspecte de ciutadella marinera. Arribar al embarcador, a l’esquerra et trobes l’església amb un campanar octagonal. Des d’allí surten els carrerons que surten al carrer principal. Pujar fins el Castell i el bastió, cal pagar entrada, t’ho diuen desprès de la “pujadeta”...  un cop allí tens la inoblidable panoràmica de tot el poble. Des del carrer principal es troba un passadís on arribes a una platja de roques.  

A l'arribar a Porto Venere, el temps prometia.


El darrer dia, vam anar a un dels llocs més bonics de Liguria a la petita ciutat de Porto Venere, situat al Golf dels Poetes, i des d’on comença/acaba Cinque Terre.

A l’arribada comprem els tiquets per fer la navegació de les 3 illes: Palmaria, Tino i Tinetto. Les illes junt amb Portovenere i Cinque Terre són declarades Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO. 


Navegació amb  maror
Breu temps per entrar al casc històric que data del segle XI, creuar la porta de la ciutat i caminar pel carreró principal. Tornada al moll i comencem la navegació i a ploure. L’excursió triga 40 minuts, i el vaixell anava trencant les onades i es movia de dreta a esquerra...  i sense sortir al mar obert al costat de la illa Palmaria, el capità va girar cap enrere, omplint el temps per La Spezzia on hi ha dos vaixells de guerra i tornada al port. Al desembarcar vam anar a dinar, quan va descarregar un altre gran xàfec.




Desprès vam anar al final del Golf, on es troba l’església paleocristiana / gòtica de Sant Pere on vam veure una boda i sortint vam veure la gruta de Lord Byron. 






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada